Vols que les papallones omplin de color el teu jardí i els testos de la teva terrassa? Si pares esment a la selecció de plantes i podràs aconseguir que aquestes belles criatures et visitin. Dóna't el plaure de veure-les entre les teves flors! De pas contribuiran a la pol·linització.
Aquests preciosos insectes que són les papallones representen la fase adulta dels anomenats lepidòpters, un terme encunyat amb dos vocables grecs que al·ludeix a les seves ales (pteron) cobertes d'escates (lepis). El reflex de la llum sobre l'estructura d'aquestes escates i la seva disposició produeix efectes tornasolats i iridescències. Aquestes qualitats aconsegueixen la seva màxima expressió en les colorides papallones diürnes; les nocturnes (arnes, esfinxs, entre altres), molt més nombroses, són també menys lluïdes.
Les papallones detecten més fàcilment les flors de colors vius i agrupades en raïms o umbel·les, amb pètals curts o superfície aplanada que els facilitin posar-se.
Les papallones aporten bellesa, però també beneficis al jardí gràcies a la seva forma d'alimentar-se. Aquesta llarga trompa (espiritrompa) que és el seu aparell bucal els permet alliberar o succionar el nèctar de les flors per obtenir energia per a la seva dispersió i reproducció, al mateix temps que contribueixen a la pol·linització de les plantes, la qual cosa es tradueix en llavors i fruits.
Flors riques en nèctar
Les papallones tenen en l'olfacte un dels seus sentits més desenvolupats, en canvi no succeeix el mateix amb la vista. Per tant, detecten més fàcilment les flors agrupades en raïms o umbel·les, amb pètals curts o superfície aplanada que els facilitin posar-se, i de colors vius, preferentment vermells, ataronjats, grocs, roses i morats.
Les diferents espècies de papallones tenen predileccions de nèctar diferents, de manera que una major diversitat de flors atraurà a una major varietat de papallones. Però, a més, si vols que et visitin des de la primavera a la tardor hauràs d'oferir-los una floració escalonada. Tenint en compte que moltes papallones han coevolucionat amb espècies florals autòctones, el més aconsellable és combinar plantes silvestres i conreades:
- Herbàcies anuals i vivaces: girasol, calèndula, geranis, margarides, orenga, farigola, asters, diferents espígols, cosmos, verbenes zinias, alliso marítim, hebes, sédums, Heliotropium sp., Echium vulgare, Senecio vulgaris, Echinacea purpurea…
- Trepadores: rosers, lligaboscs,clemátides, gessamins...
- Arbustos i arbres: rosers, lantanes, abelies, ceanotos, lilos (Syringa sp.), cirerers (Prunus sp.), arços (Crataegus sp.), Amelanchier sp., Cornus sp., Clethra alnifolia…